Les serradores eren màquines que aprofitant l’energia de l’aigua serraven longitudinalment els troncs dels arbres ja preparats(els rolls), per transformar-los en teules, bigues o taulons, que servien per a la construcció o per altres usos domèstics i/o industrials.

Eren construïdes de fusta, dins d'un edifici amb base de pedra seca, configurant una estructura robusta. La maquinària també tenia alguns elements mecànics de ferro encara que fos car i escàs, que servien per augmentar el rendiment i allargar la vida d’aquestes.

Les condicions per una bona ubicació de la serradora eren: que tingués un bon cabal d’aigua, un espai ampli d’entrada de la matèria prima i una bona sortida dels taulons finals,és a dir, que estigues a prop del poble o destí.

dimarts, 1 d’agost de 2017

DONANT VALOR A LES PEDRES. 21-7-2017

Imatge de la farga de Romadriu. (instagram pnaltpirineu)

Ens complau poder mostrar aquesta imatge treta d'instagram (21-7-2017), citada per #pnaltpirineu.
Hi vem afegir un comentari: "Com m'agrada que revaloritzeu les pedres. La farga, les serradores d'Àneu... aneuserradores.blogspot.com, ja fa un temps que també fem coneixer el patrimoni"


I aprofitem "l'entrada" per afegir un fragment del llibre "El Pirineu perdut" d'en Jordi Creus. Ara llibres 2003, que fa referència a les Serradores i la Molina :

... " La visita s'inicia al molí, passa per la central i acaba al plat fort de la jornada:la serradora. En contemplar el lent avenç del carro i el moviment mecànic de la serra que talla la fulla amb el gruix desitjat, hom no pot evitar de pensar en l'enginy que posseïen els homes de la muntanya, una arma decisiva per sobreviure col.lectivament en indrets que, com la vall Ferrera (i Valls d'Àneu), estaven marcats per l'aïllament, l'austeritat i l'autosuficiència.
Les serradores trsdicionals, com els vells molins fariners o les fargues, ja no fan servei als habitants de la muntanya. Malgrat que encara sigui possible de contemplar desenes dels vells edificis que les havien acollit - en alguns casos, fins i tot, amb la maquinària deteriorada en el seu interior-, la seva pervivència ja només és possible com a eina didàctica. Com és el cas de la molina d'Àreu -o la que l'Ecomuseu de les valls d'Àneu ha restaurat al poble veí d'Alòs d'Isil-, testimoni d'uns temps no tan llunyans marcats per la dependència del bosc i per la força dels rius".


dimecres, 3 de maig de 2017

dilluns, 17 d’abril de 2017

Serradora de SORPE. Setmana Santa 2017


Aquests dies de setmana santa he aprofitat per anar a veure l'amagatall del "tresor" (Geocaching), que hi ha a la serradora, i he comprovat que es troba en bon estat. I, a més,  he tingut dues sorpreses agradables. Una d'elles, la visita de diverses persones que han anat a buscar l'amagatall i l'altra, la del camí. El camí està net, endreçat, polit, preciós i s'hi han posat uns troncs ben gruixuts per poder passar els braços del riu, i també s'ha canalitzat una zona que sempre estava humida i enfangada.
Així doncs, baixar fins la serradora i travessar el riu Bonaigua (que baixa ben formós), és un agradable passeig. Una altra cosa és si voleu continuar el camí fins els prats on els cartells anuncien "moments històrics", perquè, quan arribeu a la granja, us trobareu el pas tancat i barrat. (Però això ja és una altra història i mereix ser explicada en una altra ocasió).
Apa-li, feu bon camí !.

passera per accedir al pont.

passera per travessar el canal.

Els primers brots comencen a amagar la visió de la façana est de la serradora.

L'edifici de la serradora, a la riba dreta del riu Bonaigua.


divendres, 3 de març de 2017

SERRADORES a la revista CAVALL FORT

La revista Cavall Fort, en el seu núm 1310 del febrer del 2017, amb text de Joan Grau i Mauri i il·lustracions de Quim Bou (*), ha publicat un article sobre les serradores hidràuliques del Pallars. Un article divulgatiu que cal celebrar perquè aporta informació sobre la importància d'aquesta indústria en la vida dels habitants del Pallars i sobretot de les Valls d'Àneu, territori on encara hi ha restes arquitectònics d'aquests edificis, patrimoni que caldria conservar per entendre la història dels habitants d'aquestes valls.







(*): les il.lustracions, detallades i entenedores per la línia clara del traç del dibuixant, fan, en algun moment, mals als ulls. En la primera pàgina de l'article, l'edifici més alt, que podria ben be ser un campanar, té una teulada que en res s'adiu a aquest tipus de construccions. Sent un edifici d'església la teulada hauria de ser ben diferent. Podeu mirar imatges a través d'internet (campanars valls d'àneu) i veureu el que us dic.
En la darrera pàgina de l'article, el parell d'homes que estan serrant, tal i com està dibuixada la fulla de la serra, poca feina faran. 
No vull desmereixer la feina del dibuix, però torno a dir: fa mal d'ulls.

dilluns, 9 de gener de 2017

Serradora d'Aurós. D'Unarre a Aurós. 29-12-2016

(església de Sant Julià amb l'edifici del Comunidor -un dels dos que es poden trobar a les Valls d'Àneu-, en primer terme)
Una caminada d'uns vint minuts ens permetrà fer el bonic camí que des d'Unarre enfila cap al llogaret d'Aurós i ens apropa al prat on hi ha la serradora.



(Detalls de Sant Julià d'Unarre)


El camí ens fa  seguir el riu d'Unarre fins que es desvia cap al Barranc dels pradets.




(Barranc dels pradets)


El camí ens mostra les parets de l'absis de Sant Joan d'Aurós



(Sant Joan d'Aurós)



Passat Sant Joan, el camí ens apropa al llogaret d'Aurós i a l'església romànica de Sant Pere d'Aurós.

(serradora d'Aurós i la muntanya de Pilàs per la vall de Cerbi, que va patir un incendi el passat novembre)
A la fondalada del riu d'Unarre, ja podem observar el prat on hi ha l'edifici de la serradora. 



(diverses imatges de l'estat actual de la serradora d'Aurós)