Funcionament
Quan el rodet rebia el primer impacte de l’aigua sobre el seu cos començava a girar. El rodet feia moure el cigonyal (coll-ferro) i aquest, la biela (cameta). Aquest mecanisme tradicional aconseguia transformar el moviment rotatiu en moviment rectilini o longitudinal alternatiu, que la fulla de serra (serra) aprofitava amb una cursa d’uns cinquanta centímetres.
Gràcies a aquest moviment amunt i avall, el braç (a) era mogut en el mateix sentit i per tant transmetia moviment a la palanca (d) per acció del torn (b) i del tirant vertical (c). La palanca “d” contenia un retenidor, que lliscava per sobre d’una roda dentada (màquina) al pujar, i l’empenyia al baixar. Un altre retenidor, fixat sobre el bastiment, evitava que la màquina pogués retrocedir. La màquina (torn) estava unida a través d’una cadena amb el carro, i el fet de cargolar-se al voltant de la màquina, estirava el carro i d’aquesta manera aconsegueix que el roll (tronc) avancés automàticament. Com que el roll avançava, gràcies a aquest moviment i a uns coixinets de fusta situats damunt d’unes guies horitzontals anomenades rails, es podia tallar amb la serra que estava col·locada de tal manera que pogués realitzar el tall per el lloc desitjat.
Variant la posició del retenidor, desplaçant-lo sobre la palanca a la qual estava subjectada amb el passador (d), es podia obtenir la velocitat d’avanç desitjada del carro, que segons la duresa de la fusta variava.
Com es pot veure, la serradora era automàtica i només calia alçar els retenidors per tal de tornar el carro a la posició inicial, poder col·locar-hi un altre roll i començar de nou el procediment.
Manteniment
Tot i que les serradores eren molt robustes i fermes, hi havia moltes parts que sofrien un desgast important per l’ús, sobre tot les peces de fusta o la fulla de serra, que cada deu serrades, aproximadament, havia de ser esmolada i de tant en tant, també entrescada, és a dir donar-li pas perquè la serradura pogués sortit i no embusses la serra.
 |
| Treballador esmolant la serra amb la llima |
Per esmolar la serra es feia servir una eina anomenada llima i s’utilitzava fent unes passades per cada una de les dent. Saber el punt exacte d’aquesta operació era molt complicat i distingia els bons serradors. El desgast de les fulles era notable, quan eren noves podien mesurar uns vint centímetres, mentre que després de ser esmolades arribaven a mesurar-ne set.
 |
| Treballador donant pas amb l'entrescador |
El rodet, al ser de fusta, també era una peça de fàcil desgast i tenia una vida limitada; podia durar entre quatre i cinc anys segons la seva qualitat.
Totes aquestes operacions de manteniment les feia l 'amo o be l’encarregat de manteniment si la serradora era propietat del poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada