Les serradores eren màquines que aprofitant l’energia de l’aigua serraven longitudinalment els troncs dels arbres ja preparats(els rolls), per transformar-los en teules, bigues o taulons, que servien per a la construcció o per altres usos domèstics i/o industrials.

Eren construïdes de fusta, dins d'un edifici amb base de pedra seca, configurant una estructura robusta. La maquinària també tenia alguns elements mecànics de ferro encara que fos car i escàs, que servien per augmentar el rendiment i allargar la vida d’aquestes.

Les condicions per una bona ubicació de la serradora eren: que tingués un bon cabal d’aigua, un espai ampli d’entrada de la matèria prima i una bona sortida dels taulons finals,és a dir, que estigues a prop del poble o destí.

PROPOSTES D'ACTUACIÓ


En aquesta pàgina es  pot trobar diferents propostes que encara no han pogut dur-se a terme però que en un futur estan previstes realitzar i actualitzar en el mateix bloc:

La serradora de Llavorre:

L’objectiu d'aquesta serradora és poder-la visitar algun dia i poder completar la fitxa que la resta de serradores tenen. 

Tenim constància d'aquesta serradora ja que es anomenada en els llibres consultats i
també confirmada per la senyora Teresa i el senyor David de Llavore amb qui mantenim
el contacte per tal què un dia ens la puguin mostrar.

TROBADA I FET ENTRADA AL BLOC.

Antiga serradora d'Escaló

Fer conèixer les serradores a partir d’una exposició fotogràfica:

Aquesta proposta va més lligada amb l’ecomuseu de les Valls d’Àneu. 

Un dia parlant amb un dels directors va sorgir la idea de poder fer una exposició amb les fotos de les serradores i el seu estat actual comparant-les amb imatges de les serradores en la seva època productiva.



Fer conèixer les serradores a partir de la recreació de la vida dels avantpassats:

Viatjant per Europa, més concretament per Dinamarca, he pogut constatar la gran quantitat de museus històrics a l’aire lliure que recreen el treball dels avantpassats, per exemple construint vaixells víkings utilitzant sols eines i materials tal i com ho feien servir abans, o recreant poblats sencers.

Per això la meva proposta consisteix en crear un museu a l’aire lliure atractiu i lúdic el qual pugui recrear el treball de la fusta amb la serradora i altres aspectes de la vida rural (oficis, artesania, etc.).

Penso que la serradora més apropiada per aquest estil de museu es la d’Aurós ja que també es podria aprofitar el marc de les dues esglésies qui hi ha al poble (Sant Pere i Sant Joan d’Aurós) i les bordes,  on s’hi podria reflectir la vida de l’època.

2012. Serradora d'Aurós





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada