Les serradores eren màquines que aprofitant l’energia de l’aigua serraven longitudinalment els troncs dels arbres ja preparats(els rolls), per transformar-los en teules, bigues o taulons, que servien per a la construcció o per altres usos domèstics i/o industrials.

Eren construïdes de fusta, dins d'un edifici amb base de pedra seca, configurant una estructura robusta. La maquinària també tenia alguns elements mecànics de ferro encara que fos car i escàs, que servien per augmentar el rendiment i allargar la vida d’aquestes.

Les condicions per una bona ubicació de la serradora eren: que tingués un bon cabal d’aigua, un espai ampli d’entrada de la matèria prima i una bona sortida dels taulons finals,és a dir, que estigues a prop del poble o destí.

LA FUSTA DE LES VALLS D'ÀNEU



Les Valls d’Àneu i els seus municipis tenen una superfície forestal que sobrepassa el 70٪, i el bosc cobreix gran part del territori de les valls. A partir d’això es pot deduir que l’explotació de la fusta ha jugat un paper important en la zona.
Actualment els boscos de les Valls proporcionen llenya per a l’ús domèstic i anteriorment, també per a les fargues (carbó vegetal), per a la construcció (bigues, parquets, taulats, etc.) i també per a l’elaboració d’eines, mobles, materials de transport i artesania.
Els boscos son generalment de propietat comunal i cada casa té dret a tallar un determinat nombre d’arbres cada any per a l’ús privat i al 75٪ dels impostos obtinguts de la venda d’aquesta (vigent l’any 2012).

Quina fusta trobem a les Valls d’Àneu?:

Pi negre (Pinus uncinata Mill.):










Avet (Abies alba Mil.l):








Pi Roig (Pinus sylvestris L.):

 

El bedoll (Betula pndutal Rothm.):

El pollancre (Populus nigra):   

Freixe de fulla gran (Fraixinus excelsior):



Alzina (Quercus ilex):


Roure Pènol (Quercus robur):


Avellaner (Corylus):











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Missatges (Atom)