Les serradores eren màquines que aprofitant l’energia de l’aigua serraven longitudinalment els troncs dels arbres ja preparats(els rolls), per transformar-los en teules, bigues o taulons, que servien per a la construcció o per altres usos domèstics i/o industrials.

Eren construïdes de fusta, dins d'un edifici amb base de pedra seca, configurant una estructura robusta. La maquinària també tenia alguns elements mecànics de ferro encara que fos car i escàs, que servien per augmentar el rendiment i allargar la vida d’aquestes.

Les condicions per una bona ubicació de la serradora eren: que tingués un bon cabal d’aigua, un espai ampli d’entrada de la matèria prima i una bona sortida dels taulons finals,és a dir, que estigues a prop del poble o destí.

EDIFICI DE SERRADORES




L’edifici de la serradora era de dimensions reduïdes, màxim deu metres de llarg per tres o quatre d’amplada, de base rectangular i de dues plantes. La superior contenia el carro, la bastida i la serra i era el lloc on operava el serrador.

La planta inferior estava formada per parets seques, ja que estaven en contacte amb l’aigua, i de forma irregular, aprofitant la topografia del terreny, s’hi trobava la biela, i la part inferior del mecanisme i el rodet, que podia formar part o no del conjunt segons es trobés dins o fora de l’edifici. Era en aquesta planta on es realitzava la transformació de l’energia hidràulica en energia mecànica

2012.Vista interior de la serradora de Sorpe

En el tipus més freqüent de serradora, el pis superior era format per parets de pedra lligades amb fang que permetien que la façana principal quedés oberta per tal de fer-hi entrar la fusta, però tot i això també hi havien serradores obertes, on el llosat  (sostre) s’aguantava per mitjà d’uns pilars de pedra o de fusta. Aquest tipus de serradores menys freqüents acostumaven a trobar-se en els pobles més alts o al costat de les bordes.

2012.Teulada actual de la
serradora de la Guingueta
El sostre era format per dues vessants i la teulada era protegida per la pedra de pissarra, clavades amb puntes sobre la fusta.

Per culpa de la fi d’aquest negoci i l’abandó, els edificis de les serradores n’han patit les conseqüències i han quedat molt deteriorats, en casos ensorrats i també desapareguts.
Per exemple, és fàcil que l’acció de la neu arrossegui una llosa de la teulada i si la peça no es reemplaçada, que no ho serà ja que no hi ha ningú que es cuidi del manteniment, l’aigua de la pluja penetrarà dins del teulat de fusta i el podrirà. Al podrir-se el sostre, perdrà resistència, i el pes de les lloses acabaran ensorrant-lo. Mentrestant, la maquinària del interior també de fusta es deteriorà i es farà malbé per la mateixa raó, l’acció de l’aigua que haurà entrat per culpa del forat inicial.


2012.Actual serradora d'Escart en ruïnes 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Missatges (Atom)