Les serradores eren màquines que aprofitant l’energia de l’aigua serraven longitudinalment els troncs dels arbres ja preparats(els rolls), per transformar-los en teules, bigues o taulons, que servien per a la construcció o per altres usos domèstics i/o industrials.

Eren construïdes de fusta, dins d'un edifici amb base de pedra seca, configurant una estructura robusta. La maquinària també tenia alguns elements mecànics de ferro encara que fos car i escàs, que servien per augmentar el rendiment i allargar la vida d’aquestes.

Les condicions per una bona ubicació de la serradora eren: que tingués un bon cabal d’aigua, un espai ampli d’entrada de la matèria prima i una bona sortida dels taulons finals,és a dir, que estigues a prop del poble o destí.

AGRAÏMENTS

Al Consell Cultural de les Valls d'Àneu que em va facilitar accedir a l'arxiu fotogràfic i altra informació (gran part de les imatges antigues son extretes de les seves publicacions).
A  l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu per la seva atenció i informació. (Del Quadern "El món de la fusta a Àneu", vaig poder utilitzar informació i imatges. I gràcies a l'Ignasi, vaig poder situar una imatge de la serradora d'Escaló).
A totes les persones que van facilitar informació en ser entrevistades, entre elles: el Sr. Josep Sentenach (artesà de la fusta), al "Tamarro" d'Alòs (que ens va fer una magnífica explicació de la Serradora), al David i la Teresa de Llavorre, (que ens van  atendre i fer de guies) i a totes les persones entrevistades que surten a les imatges del bloc.
Al Xavi Bellès (tutor de l'Escola Tecnos de Terrassa), per la direcció del treball i pel seu encoratjament.
Al meu pare, per la seva actitud constant i l'ajuda durant el treball.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Missatges (Atom)