Les serradores eren màquines que aprofitant l’energia de l’aigua serraven longitudinalment els troncs dels arbres ja preparats(els rolls), per transformar-los en teules, bigues o taulons, que servien per a la construcció o per altres usos domèstics i/o industrials.

Eren construïdes de fusta, dins d'un edifici amb base de pedra seca, configurant una estructura robusta. La maquinària també tenia alguns elements mecànics de ferro encara que fos car i escàs, que servien per augmentar el rendiment i allargar la vida d’aquestes.

Les condicions per una bona ubicació de la serradora eren: que tingués un bon cabal d’aigua, un espai ampli d’entrada de la matèria prima i una bona sortida dels taulons finals,és a dir, que estigues a prop del poble o destí.

dimarts, 1 d’agost del 2017

DONANT VALOR A LES PEDRES. 21-7-2017

Imatge de la farga de Romadriu. (instagram pnaltpirineu)

Ens complau poder mostrar aquesta imatge treta d'instagram (21-7-2017), citada per #pnaltpirineu.
Hi vem afegir un comentari: "Com m'agrada que revaloritzeu les pedres. La farga, les serradores d'Àneu... aneuserradores.blogspot.com, ja fa un temps que també fem coneixer el patrimoni"


I aprofitem "l'entrada" per afegir un fragment del llibre "El Pirineu perdut" d'en Jordi Creus. Ara llibres 2003, que fa referència a les Serradores i la Molina :

... " La visita s'inicia al molí, passa per la central i acaba al plat fort de la jornada:la serradora. En contemplar el lent avenç del carro i el moviment mecànic de la serra que talla la fulla amb el gruix desitjat, hom no pot evitar de pensar en l'enginy que posseïen els homes de la muntanya, una arma decisiva per sobreviure col.lectivament en indrets que, com la vall Ferrera (i Valls d'Àneu), estaven marcats per l'aïllament, l'austeritat i l'autosuficiència.
Les serradores trsdicionals, com els vells molins fariners o les fargues, ja no fan servei als habitants de la muntanya. Malgrat que encara sigui possible de contemplar desenes dels vells edificis que les havien acollit - en alguns casos, fins i tot, amb la maquinària deteriorada en el seu interior-, la seva pervivència ja només és possible com a eina didàctica. Com és el cas de la molina d'Àreu -o la que l'Ecomuseu de les valls d'Àneu ha restaurat al poble veí d'Alòs d'Isil-, testimoni d'uns temps no tan llunyans marcats per la dependència del bosc i per la força dels rius".


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada